Què diu exactament la norma i des de quan?
| Què | Norma | A qui | Data | Estat a 27/10/2026 |
|---|---|---|---|---|
| Obligació d'expedir, remetre i rebre factures electròniques entre empreses | Art. 2 bis de la Llei 56/2007, en la redacció de la Llei 18/2022 («Crea y Crece») | Empresaris i professionals | La que fixa el reglament | Llei vigent |
| Reglament de desplegament | Reial decret 238/2026 | Empreses i professionals amb més de 8 M€ de volum d'operacions | 6/10/2027 | Al BOE |
| Reglament de desplegament | Reial decret 238/2026 | Resta d'empresaris i professionals | 6/10/2028 | Al BOE |
| Solució Pública de Facturació Electrònica (Agència Tributària) | Ordre HAC/1028/2026, BOE-A-2026-20587 (5/10/2026) | Tots els obligats | Les mateixes dates | Al BOE |
| Comunicació d'estats per persones físiques (autònoms) | Reial decret 238/2026, disposició transitòria tercera | Persones físiques i entitats en règim d'atribució de rendes | 6/10/2029 (fins llavors, voluntària) | Al BOE |
Les dates compten des de l'entrada en vigor de l'ordre ministerial (6/10/2026): dotze mesos per a qui va superar els 8 M€ de volum d'operacions l'any anterior i vint-i-quatre per a la resta. Cap de les dues no depèn de l'ajornament de Verifactu anunciat per Hisenda, que no s'ha publicat al BOE.
Què ha de fer l'ERP quan emet?
- Generar la factura en format estructurat, amb el model semàntic EN 16931 i una de les sintaxis admeses: UBL, CII, EDIFACT o Facturae.
- Enviar-la per una plataforma privada de facturació electrònica, per la Solució Pública de l'Agència Tributària o per totes dues.
- Remetre'n una còpia fidel en UBL a la Solució Pública, alhora que s'emet, quan la factura viatja per una plataforma privada.
- Durant els primers 12 mesos, les empreses de més de 8 M€ han d'acompanyar cada factura d'un PDF llegible, tret que el client accepti expressament el format electrònic.
- El client pot demanar còpia de la factura sense cost durant quatre anys des que s'emet.
A la pràctica, l'ERP ja té gairebé totes les dades. El que sol faltar són els codis (identificadors de client, unitats, impostos en el format de l'estàndard) i un registre de què s'ha enviat, quan i amb quin resultat.
Què canvia quan reps les factures de proveïdor?
És la part que més se subestima. Avui, a moltes plantes, la factura de compra arriba en PDF per correu, algú l'obre, la tecleja a l'ERP i la quadra a ull amb la comanda i l'albarà. Amb la factura electrònica B2B:
- Les factures arriben com a dades, no com a imatges. L'ERP les pot llegir sense teclejar res.
- Es quadren soles amb la comanda de compra i l'albarà d'entrada: preu, quantitats, lot. Les que no quadren van a una safata de revisió, amb el motiu.
- Es comptabilitzen amb el compte i l'impost que toquen, sense passar per una altra pantalla.
Si reps poques factures al mes, es pot fer a mà des de la Solució Pública. Si en reps centenars, fer-ho a mà anul·la l'avantatge i complica complir el termini dels estats.
Què són els estats i per què el termini és de 4 dies?
La norma obliga a comunicar què passa amb cada factura rebuda:
| Estat | Què vol dir | Qui el comunica |
|---|---|---|
| Acceptació o rebuig comercial, amb la data | Dones la factura per bona o no (preu, quantitat, comanda equivocada) | El client que la rep |
| Pagament efectiu complet, amb la data | Has pagat la factura sencera | El client que la rep |
El pagament parcial, l'acceptació parcial o la cessió de la factura es poden comunicar, però no són obligatoris. El termini és de 4 dies naturals, sense comptar dissabtes, diumenges ni festius nacionals (a la pràctica, quatre dies feiners). A la Solució Pública cal comunicar-li el pagament complet o el rebuig; si no hi ha rebuig, la factura es presumeix acceptada. Un dels objectius de la llei «Crea y Crece» és combatre la morositat: amb els estats de pagament es veu quant triga cada empresa a pagar. Per això l'estat de pagament ha de sortir de l'ERP tan bon punt es registra el pagament, no a final de mes.
Exemple il·lustratiu. No és un client real. Una empresa rep 300 factures de proveïdor al mes. Si cadascuna requereix 5 minuts entre obrir-la, teclejar-la i quadrar-la, són 25 hores al mes; a 28 €/hora de cost d'empresa, uns 700 € al mes. Amb 300 factures i dos estats obligatoris per factura, comunicar els estats a mà no és realista.
Per on comença una pime industrial?
- Inventari d'emissors i receptors. Quins programes emeten factures (ERP, botiga, TPV, expedició) i per on entren les de proveïdor.
- Tria la via d'intercanvi. Plataforma privada, Solució Pública o totes dues. Amb molts proveïdors i clients grans, una plataforma privada sol compensar; amb pocs, la Solució Pública pot ser suficient. No venem llicències: t'ajudem a triar i la connectem.
- Connecta la recepció amb compres. És la part d'integració més llarga, perquè depèn de com tens codificats proveïdors, articles i comandes.
- Automatitza els estats des de la comptabilitat i la tresoreria de l'ERP.
- Fes-ho alhora que Verifactu si et toca: tots dos projectes obren la mateixa part del programa. Si el teu ERP és Sage 200 o a3ERP, llegeix Verifactu a Sage 200 i a3ERP; si és un programa propi o un ERP antic, Verifactu i factura electrònica per a ERP antics.
- Si ja tens EDI amb algun client, aprofita'l: el circuit que genera l'INVOIC és el punt de partida (consulta API i EDI amb Sage 200 i a3ERP).
A Trametia ho resolem amb un diagnòstic de compliment de 900 € + IVA, de preu tancat, que en 1-2 setmanes et diu per escrit què cal adaptar, i un projecte des de 6.000 € + IVA que sol durar de 4 a 6 setmanes. Tots els preus, a preus.